Relació de les peces de la col·lecció reproduïdes als següents llibres
LES RAJOLES CATALANES D´ARTS I OFICIS
CATÀLEG GENERAL (1630-1850)
Albert Telese, Miquel Salomó, Francesc Farrés, Manel Sànchez
Rajoles de la col·lecció reproduïdes al CATÀLEG
La rajola nº 74 de “Rajoles emmarcades del S.XVII” està reproduïda a la pàgina 61 amb el nº 2. La considera rajola única de 5 estrelles.
La rajola nº 75 de “Rajoles emmarcades del S.XVII”, està reproduïda a la pàgina 231 amb el nº 1225. La considera “molt rara” i de 4 estrelles.
La rajola nº 8 del plafó 1 del S.XVII, una home recollint fruits, es troba a la pàgina 149 amb el nº 635; considerada de 5 estrelles.
La rajola nº 6 del plafó 1 del S.XVII , un ocell, està reproduïda a la pàgina 268 amb el nº 1519. Es considera rajola única de 5 estrelles.
La rajola nº 13 del plafó 2 del S.XVII, una geganta, es troba a la pàgina 362 amb el nº 2166; considerada de 4 estrelles.
La rajola nº 5 del plafó 1 del S.XVII, un àngel , es mostra a la pàgina 366 amb el nº 2205. Considerada rajola única 5 estrelles.
Rajola nº 13 del S.XVII, un music. A la pàgina 111 amb el nº 371 es mostra una rajola com aquesta, amb petites diferències. La considera rajola de 4 estrelles.
La rajola nº 623 del plafó 6, senyora amb una creu, es reprodueix a la pàgina 224 amb el nº 1191. La considera rajola única de 5 estrelles.
La rajola nº 522 del plafó 5, un peix, es troba a la pàgina 283 amb el nº 1632.
La rajola nº 511 del plafó 5, un peix, es mostra a la pàgina 284 amb el nº 1635.
Les rajoles de 20 cm. del S.XVIII de la sèrie de l’atzavara, amb els núm. 20, 21, 23, 24 i 25, considerades totes elles rajoles úniques de 5 estrelles, estan reproduïdes a les següents pàgines:
- rajola 20, cavaller disparant una pistola, a la pàg. 389 / nº 2334;
- rajola 21, home amb cavall, a la pàg. 393 / nº 2351;
- rajola 23, nen a la font, a la pàg. 392/ nº 2346;
- rajola 24, jueu, a la pàg. 391 / nº 2341;
- rajola 25, dos pescadors, a la pàg. 386 / nº 2323;
PLATS I POTS DE CERÀMICA CATALANA
Segles XV al XVIII
Jordi Llorens
En aquest llibre estan reproduïdes les següents peces:
A la pàgina 41, dos pots policroms d’influència del Renaixement, de principis del S.XVII, els nº 6 i 7 de la col·lecció. Amb les inscripcions «R.iridis» i «R.capparo».
Dos plats blaus de Poblet del S.XVII. A la pàgina 93 el nº 23, amb un querubí i a la pàgina 95 el nº 24 amb un ocell.
Plat nº 37 datat del 1.703, amb la inscripció Mº NEGRA. A la pàgina 123 es mostra un plat molt similar, d’aquesta mateixa sèrie.
Plat del S.XVIII d’influència francesa, amb una galera. És el nº 15 i està publicat a la pàgina 160.
El plat nº 33 de mitjans del S.XVII apareix a la pàgina 71. El motiu central representa un sol amb vuit raigs voltat de fulles i cercles concèntrics. No te sanefa.
CERÀMICA CATALANA DECORADA
Andreu Batllori i Lluis Llubià
Relació de les peces de la col·lecció reproduïdes en aquest llibre:
El pot policrom nº 5 d’influència del Renaixement, amb la inscripció «Gu.opopanaci», apareix publicat a la pàgina 73 D.
Les rajoles de 20 cm. del S.XVIII de la sèrie de l’atzavara, amb els núm. 20, 21 i 23, estan reproduïdes a les pàgines 230 B, 230 A i 229 A.
Plats policroms del MONESTIR DE SANT PERE DE RODA:
A la pàgina 78 es diu que existeixen uns plats procedents de l’esmentat Monestir, trobats tots ells a l’Empordà, i reproduïts a la pàgina 166. En aquests plats domina el verd, el groc i el manganès, donant la impressió d’estar influenciats per Montelupo. Porten tots les claus i la tiara de Sant Pere i com motiu central un escut que varia; uns porten el de Catalunya, altres el de l’Empordà i uns altres les armes dels abats que regiren el Monestir.
És difícil de precisar l’època de la seva producció, així com el lloc on foren manufacturats. Al Museu de l’Empordà de Figueres s’exposen dos plats d’aquesta sèrie.
La col·lecció presentada té tres plats del Monestir de Sant Pere de Roda, són els nº 61, 62 i 63.
El nº 61 és una plata de 38,5 cm., únic conegut de mida gran, amb l’escut de l’Empordà i a sota la tramuntana bufant sobre una planta. Està publicat al llibre abans esmentat de Jordi Llorens, a la pàgina 115.
Plat policrom nº 5, la filosa, del S.XVII. A la pàgina 69 B es publica un plat molt similar, amb una altra sanefa i la filosa mirant a l’esquerra. Al Museu de ceràmica de Barcelona, quant estava al Palau Reial de Pedralbes, hi havia un altre plat de la filosa, amb notables restauracions.
BUTLLETÍ INFORMATIU DE CERÀMICA núm. 82-83, any 2004
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CERÀMICA DECORADA I TERRISSA
Estudi monogràfic realitzat per Josep Antoni Cerdà i Mellado sobre la producció de ceràmica policroma a Barcelona a la primera meitat del S.XVII.
En aquest butlletí es varen publicar quatre pots policroms d’apotecari de la col·lecció, números 4, 5, 6 i 7. Amb les inscripcions «Agaricus», «Gu. opopanaci», «R.iridis» i «R.capparo».
El Descobriment de la Ceràmica Catalana a les col·leccions privades.
Segles XIV – XVIII
Fundación Francisco GODIA
Exposició a Barcelona (04/10/2005 – 05/01/2006)
Relació de les peces de la col·lecció reproduïdes en aquest llibre:
La gerra d’apotecari nº 3, te la inscripció «Col.Viola», que indica que s’utilitzava per conservar violeta. Mostra un vaixell al revers. És de la sèrie de faixes o cintes, del primer terç del S.XVIII. Publicada a la pàgina 100.
A la pàgina 45, es mostren aquests dos pots d’apotecari policroms, que són els núm. 4 i 5 de la col·lecció. Tenen la inscripció «Agaricus» i «Gu.opopanaci».
A la pàgina 86 i 87, es troba el plat núm. 1 de la col·lecció. Es tracta d’una plata de 45 cm., del primer quart del S.XVIII. Mostra a Mercuri amb caduceu i ales als peus, que simbolitzen la rapidesa del missatger dels déus.
La enciamera nº 2, de la sèrie de la botifarra, és de la primera meitat del S.XVIII. Apareix a la pàgina 96.
El plat nº 11, amb una nau de dos pals i vela llatina, és de la sèrie de Banyoles. És una plata mitjancera de 30 cm. Publicat a la pàgina 122.
A la pàgina 124 i 125 es mostren aquestes rajoles de 20 cm. de la sèrie de l’atzavara. Són la núm. 20 amb un cavaller disparant una pistola, i la núm. 25 amb dos pescadors de canya. Daten del darrer terç del S.XVIII.